Device:HDD
Vendor: SAMSUNG SPC
Size:250.0 GB
LBA MODE: Supported
Block Mode: 16 Sectors
PIO Mode: 4
Async DMA: MultiWorld DMA-2
Ultra DMA: UIltra DMA-5
SMART Monitoring: Supported
lunes, 5 de diciembre de 2011
Particions
Una partició de disc, en informàtica, és el nom genèric que rep cada divisió present en una sola unitat física d'emmagatzematge de dades.
Partició primària: Són les divisions crues o primàries del disc, només pot haver-hi 4 d'aquestes o 3 primàries i una estesa. Depèn d'una taula de particions. Un disc físic completament formatat consisteix, en realitat, d'una partició primària que ocupa tot l'espai del disc i posseeix un sistema d'arxius. A aquest tipus de particions, pràcticament qualsevol sistema operatiu pot detectar-les i assignar-los una unitat, sempre que el sistema operatiu reconegui el seu format (sistema de fitxers).
Partició estesa: També coneguda com partició secundària és un altre tipus de partició que actua com una partició primària; serveix per contenir infinitat d'unitats lògiques en el seu interior. Va ser ideada per trencar la limitació de 4 particions primàries en un sol disc físic. Només pot existir una partició d'aquest tipus per disc, i només serveix per contenir particions lògiques. Per tant, és l'únic tipus de partició que no suporta un sistema de fitxers directament.
Partició lògica: Ocupa una porció de la partició estesa o la totalitat d'aquesta, la qual s'ha formatat amb un tipus específic de sistema d'arxius (FAT32, NTFS, ext2,...) i se li ha assignat una unitat, així el sistema operatiu reconeix les particions lògiques o el seu sistema d'arxius. Hi pot haver un màxim de 23 particions lògiques en una partició estesa. Linux imposa un màxim de 15, incloent les 4 primàries, en discos SCSI i, discs IDE 8963.
Partició primària: Són les divisions crues o primàries del disc, només pot haver-hi 4 d'aquestes o 3 primàries i una estesa. Depèn d'una taula de particions. Un disc físic completament formatat consisteix, en realitat, d'una partició primària que ocupa tot l'espai del disc i posseeix un sistema d'arxius. A aquest tipus de particions, pràcticament qualsevol sistema operatiu pot detectar-les i assignar-los una unitat, sempre que el sistema operatiu reconegui el seu format (sistema de fitxers).
Partició estesa: També coneguda com partició secundària és un altre tipus de partició que actua com una partició primària; serveix per contenir infinitat d'unitats lògiques en el seu interior. Va ser ideada per trencar la limitació de 4 particions primàries en un sol disc físic. Només pot existir una partició d'aquest tipus per disc, i només serveix per contenir particions lògiques. Per tant, és l'únic tipus de partició que no suporta un sistema de fitxers directament.
Partició lògica: Ocupa una porció de la partició estesa o la totalitat d'aquesta, la qual s'ha formatat amb un tipus específic de sistema d'arxius (FAT32, NTFS, ext2,...) i se li ha assignat una unitat, així el sistema operatiu reconeix les particions lògiques o el seu sistema d'arxius. Hi pot haver un màxim de 23 particions lògiques en una partició estesa. Linux imposa un màxim de 15, incloent les 4 primàries, en discos SCSI i, discs IDE 8963.
Logical block addressing
LBA és un mètode d'adreçament particularment simple. Els blocs són numerats segons un índex, sent el primer bloc LBA 0, el segon LBA 1, i així successivament. Aquest mètode succeeix a altres sistemes anteriors que exposaven els detalls físics de les unitats d'emmagatzematge al programari directament, amb els riscos que això comporta.
viernes, 2 de diciembre de 2011
SATA
Serial ATA o S-ATA (acrònim de Serial Advanced Technology Attachment) és una interfície de transferència de dades entre la placa mare i alguns dispositius d'emmagatzemament, com pot ésser el disc dur, o bé d'altres dispositius d'altes prestacions que encara s'estan desenvolupant..
Estandar ATA
(Integrated Drive Electronics) connector estàndard per als discos durs dels PC. Electrònica d'unitats integrades. Disc dur que conté un controlador incorporat. Les unitats IDE s'utilitzen àmpliament en computadors personals. La unitat es connecta a través d'un cable de tipus cinta plana de 40 línies a un adaptador d'ordinador central IDE (sovint anomenat controlador)
jueves, 1 de diciembre de 2011
viernes, 18 de noviembre de 2011
Disc Dur
Quines parts te el disc dur?
- Plat: Cadascun dels discos que hi ha dins del disc dur
- Cara: Cadascun dels dos costats d'un plat.
- Cap: Nombre de capçals.
- Pistes: Una circumferència dins d'una cara, la pista 0 està en la vora exterior.
- Cilindre: Conjunt de diverses pistes, són totes les circumferències que estan alineades verticalment (una de cada cara).
- Sector: Cadascuna de les divisions d'una pista.
- Capçal de lectura/escriptura:És la part del disc dur que llegeix i escriu les dades del disc.
- Impulsor de Capçal: És un motor que mou els capçals sobre el disc fins arribar a la pista adequada, on esperen que els sectors corresponents girin sota ells per executar de manera efectiva la lectura / escriptura.
viernes, 11 de noviembre de 2011
Tipus de RAM
SRAM:
Sigles de Static Random Access Memory, és un tipus de memòria que és més ràpida i fiable que la més comuna DRAM (Dynamic RAM). El terme estàtica ve derivat del fet que necessita ser refrescada menys vegades que la RAM dinàmica.
DRAM:
És sinònim de Dynamic RAM, un tipus de gran capacitat de memòria, però ha de ser constantment renovats (re-energitzada) perdria el contingut del seu. Generalment utilitza un transistor i un condensador per a representar una mica de condensadors Els han de ser energitzats centenars de vegades per segon per mantenir les càrregues. La diferència dels xips de microprogramari ells (ROM, PROM, etc.) Principal d'elles variacions de RAM (dinàmica i estàtica) perden QUAN El seu contingut es desconnecta de la font d'alimentació. Contrasta amb la RAM estàtica.
SDRAM:
Sigles de Synchronous DRAM, DRAM síncrona, un tipus de memòria RAM dinàmica que és gairebé un 20% més ràpida que la RAM EDO. SDRAM entrellaça dos o més matrius de memòria interna de tal manera que mentre que s'està accedint a una matriu, la següent s'està preparant per a l'accés. SDRAM-II és tecnologia SDRAM més ràpida esperada per a 1998. També conegut com DDR DRAM o DDR SDRAM (Double Data Rate DRAM o SDRAM), permet llegir i escriure dades a dues vegades la velocitat recerca.
DDR SDRAM:
DDR (Double Data Rate) significa doble taxa de transferència de dades en espanyol. Són mòduls de memòria RAM compostos per memòries sincròniques (SDRAM), disponibles en encapsulat DIMM, que permet la transferència de dades per dos canals diferents simultàniament en un mateix cicle de rellotge. Els mòduls DDR suporten una capacitat màxima d'1 GiB (1073741824 bytes).
DDR2 SDRAM:
DDR-2 prové de ("Dual Data Rate 2"), el que vol dir transmissió doble de dades segona generació (aquest nom és degut a que incorpora dos canals per enviar ia més rebre les dades de manera simultània): són un tipus de memòries DRAM (RAM de cel · les construïdes a base de condensadors), les quals tenen els xips de memòria en ambdós costats de la targeta i compten amb un connector especial de 240 terminals per ranures de la targeta principal (Motherboard). També se'ls denomina DIMM tipus DDR2, pel fet que compten amb connectors físicament independents per ambdues cares com el primer estàndard DIMM.
DDR3 SDRAM:
DDR3 és un tipus de memòria RAM. Forma part de la família SDRAM de tecnologies de memòria d'accés aleatori, que és una de les moltes implementacions de la SDRAM.
El principal benefici d'instal · lar DDR3 és l'habilitat de poder fer transferències de dades més ràpid, i amb això ens permet obtenir velocitats de transferència i velocitats de bus més altes que les versions DDR2 anteriors. No obstant això, no hi ha una reducció en la latència, la qual és proporcionalment més alta. A més la DDR3 permet utilitzar integrats de 512 MB a 8 GB, és possible fabricar mòduls de fins a 16 GiB. També proporciona significatives millores en el rendiment en nivells de baix voltatge, el que comporta una disminució de la despesa global de consum.
VRAM:Sigles de Vídeo RAM, una memòria de propòsit especial utilitzada pels adaptadors de vídeo. A diferència de la convencional memòria RAM, la VRAM pot ser accedida per dos diferents dispositius de manera simultània. Això permet que un monitor pugui accedir a la VRAM per a les actualitzacions de la pantalla al mateix temps que un processador gràfic subministra noves dades. VRAM permet millors rendiments gràfics encara que és més cara que la una RAM normal
Sigles de Static Random Access Memory, és un tipus de memòria que és més ràpida i fiable que la més comuna DRAM (Dynamic RAM). El terme estàtica ve derivat del fet que necessita ser refrescada menys vegades que la RAM dinàmica.
DRAM:
És sinònim de Dynamic RAM, un tipus de gran capacitat de memòria, però ha de ser constantment renovats (re-energitzada) perdria el contingut del seu. Generalment utilitza un transistor i un condensador per a representar una mica de condensadors Els han de ser energitzats centenars de vegades per segon per mantenir les càrregues. La diferència dels xips de microprogramari ells (ROM, PROM, etc.) Principal d'elles variacions de RAM (dinàmica i estàtica) perden QUAN El seu contingut es desconnecta de la font d'alimentació. Contrasta amb la RAM estàtica.
SDRAM:
Sigles de Synchronous DRAM, DRAM síncrona, un tipus de memòria RAM dinàmica que és gairebé un 20% més ràpida que la RAM EDO. SDRAM entrellaça dos o més matrius de memòria interna de tal manera que mentre que s'està accedint a una matriu, la següent s'està preparant per a l'accés. SDRAM-II és tecnologia SDRAM més ràpida esperada per a 1998. També conegut com DDR DRAM o DDR SDRAM (Double Data Rate DRAM o SDRAM), permet llegir i escriure dades a dues vegades la velocitat recerca.
DDR SDRAM:
DDR (Double Data Rate) significa doble taxa de transferència de dades en espanyol. Són mòduls de memòria RAM compostos per memòries sincròniques (SDRAM), disponibles en encapsulat DIMM, que permet la transferència de dades per dos canals diferents simultàniament en un mateix cicle de rellotge. Els mòduls DDR suporten una capacitat màxima d'1 GiB (1073741824 bytes).
DDR2 SDRAM:
DDR-2 prové de ("Dual Data Rate 2"), el que vol dir transmissió doble de dades segona generació (aquest nom és degut a que incorpora dos canals per enviar ia més rebre les dades de manera simultània): són un tipus de memòries DRAM (RAM de cel · les construïdes a base de condensadors), les quals tenen els xips de memòria en ambdós costats de la targeta i compten amb un connector especial de 240 terminals per ranures de la targeta principal (Motherboard). També se'ls denomina DIMM tipus DDR2, pel fet que compten amb connectors físicament independents per ambdues cares com el primer estàndard DIMM.
DDR3 SDRAM:
DDR3 és un tipus de memòria RAM. Forma part de la família SDRAM de tecnologies de memòria d'accés aleatori, que és una de les moltes implementacions de la SDRAM.
El principal benefici d'instal · lar DDR3 és l'habilitat de poder fer transferències de dades més ràpid, i amb això ens permet obtenir velocitats de transferència i velocitats de bus més altes que les versions DDR2 anteriors. No obstant això, no hi ha una reducció en la latència, la qual és proporcionalment més alta. A més la DDR3 permet utilitzar integrats de 512 MB a 8 GB, és possible fabricar mòduls de fins a 16 GiB. També proporciona significatives millores en el rendiment en nivells de baix voltatge, el que comporta una disminució de la despesa global de consum.
VRAM:Sigles de Vídeo RAM, una memòria de propòsit especial utilitzada pels adaptadors de vídeo. A diferència de la convencional memòria RAM, la VRAM pot ser accedida per dos diferents dispositius de manera simultània. Això permet que un monitor pugui accedir a la VRAM per a les actualitzacions de la pantalla al mateix temps que un processador gràfic subministra noves dades. VRAM permet millors rendiments gràfics encara que és més cara que la una RAM normal
Dual-Channel
Entenem per Dual Channel la tecnologia que permet incrementar el rendiment gràcies a que ens permet accedir a la vegada. Perquè funcionin necessitem 2 memòries ram completament iguals i una placa base amb aquesta tecnologia. Si no utilitzem unes memòries ram completament iguals podem danyar els mòduls de ram.
jueves, 10 de noviembre de 2011
Memòria dinàmica
La memòria dinàmica es refereix a aquella memòria que no pot ser definida ja que no es coneix o no es té idea del nombre de la variable a considerar-se, la solució a aquest problema és la memòria dinàmica que permet sol · licitar memòria en temps d'execució, per el que com més memòria es necessiti, més se sol · licita al sistema operatiu. El sistema operatiu gestiona la memòria gràcies a l'ús de punters, per la mateixa naturalesa del procés ens impedeix conèixer la mida de la memòria necessària en el moment de compilar.
Memòria Estàtica
SRAM (Static RAM), RAM estàtica
La RAM estàtica utilitza una tecnologia completament diferent. Podem entendre com un circuit electrònic capaç de mantenir un bit de memòria. Pot portar quatre o sis transistors amb una mica de cablejat, però no ha de ser refrescat mai. Això fa que la RAM estàtica sigui significativament més ràpida que la memòria dinàmica. No obstant això, en tenir més parts, una cel·la de memòria estàtica ocupa molt més espai en un xip que una cel·la de memòria dinàmica. Per aquest motiu s'aconsegueix menys memòria per cada xip, i fa que la memòria estàtica sigui més cara.
TIPUS DE MEMÒRIES SRAM
SRAM no volàtils
Les memòries SRAM no volàtils (NVRAM) presenten el funcionament típic de les RAM, però amb la característica distintiva que les dades emmagatzemades en elles són preservats tot i que s'interromp l'alimentació elèctrica. S'utilitzen en situacions on es requereix conservar la informació emmagatzemada sense necessitat d'alimentació alguna, normalment on es vol evitar l'ús de bateries (o bé no és possible).
SRAM asíncrona
Les SRAM asíncrones estan disponibles en mides des 4KB fins 32Mb. Amb un temps reduït d'accés, són adequades per a l'ús en equips de comunicacions, com switches, routers, telèfons IP, targetes DSLAM, i en electrònica d'automoció.
TIPUS DE MEMÒRIES SRAM
SRAM no volàtils
Les memòries SRAM no volàtils (NVRAM) presenten el funcionament típic de les RAM, però amb la característica distintiva que les dades emmagatzemades en elles són preservats tot i que s'interromp l'alimentació elèctrica. S'utilitzen en situacions on es requereix conservar la informació emmagatzemada sense necessitat d'alimentació alguna, normalment on es vol evitar l'ús de bateries (o bé no és possible).
SRAM asíncrona
Les SRAM asíncrones estan disponibles en mides des 4KB fins 32Mb. Amb un temps reduït d'accés, són adequades per a l'ús en equips de comunicacions, com switches, routers, telèfons IP, targetes DSLAM, i en electrònica d'automoció.
martes, 8 de noviembre de 2011
Hyper-Threading
Les aplicacions per a empresa, comerç electrònic i programari per a jocs segueixen exigint rendiment als processadors. Per millorar aquest rendiment en el passat es van crear els subprocessos en els programes dividint les instruccions en diverses transferències perquè diversos processadors poguessin actuar-hi. La tecnologia Hyper-Threading (tecnologia HT) † proporciona una identitat a nivell de subprocessos en cada processador, el que dóna com a resultat un ús més eficaç dels recursos del processador, major capacitat de processament i rendiment millorat en el programari amb subprocessos múltiples de avui dia.
viernes, 28 de octubre de 2011
Refrigeració d'un processador
1. Refrigeració per Aire
- La refrigeració passiva és probablement el mètode més antic i comú per refredar no només components electrònics sinó qualsevol cosa. Així com diuen les avietes: “prendre el fresc”, la idea és que ocorri intercanvi de calor entre l'aire a temperatura ambienti i l'element a refredar, a temperatura major.
- Els principals avantatges de la dissipació passiva són la seva inherent simplicitat (doncs es tracta bàsicament d'un gran tros de metall), la seva durabilitat (doncs manca de peces mòbils) i el seu baix cost. A més de l'anterior, no produeixen soroll. El major desavantatge de la dissipació passiva és la seva habilitat limitada per dispersar grans quantitats de calor ràpidament.
 | |||||
1.2 Refrigeració Activa per Aire
- La refrigeració activa per aire és, en paraules senzilles, prendre un sistema passiu i addicionar un element que acceleri el flux d'aire a través de les aletes del heatsink. Aquest element és usualment un ventilador encara que s'han vist variants en les quals s'utilitza una espècie de turbina.
2. Refrigera ción líquida (més coneguda com Watercooling)
- Un mètode més complex i menys comú és la refrigeració per aigua. L'aigua té una calor específica més alt i una millor conductivitat tèrmica que l'aire, gràcies a la qual cosa pot transferir calor més eficientment i a majors distàncies que el gas. Bombant aigua al voltant d'un processador és possible remoure grans quantitats de calor d'aquest en poc temps, per després ser dissipat per un radiador situat en algun lloc dins (o fos) del computador. El principal avantatge de la refrigeració líquida, és la seva habilitat per refredar fins i tot els components més calents d'un computador.
2.1 Refrigeració Líquida per Immersió
- Una variació estranya d'aquest mecanisme de refrigeració és la immersió líquida, en la qual un computador és totalment submergit en un líquid de conductivitat elèctrica molt baixa, com l'oli mineral. El computador es manté refredat per l'intercanvi de calor entre les seves parts, el líquid refrigerant i l'aire de l'ambient. Aquest mètode no és pràctic per a la majoria dels usuaris.
- Encara que el seu principi és completament diferent al watercooling, d'alguna manera aquest sistema està emparentat. Es tracta d'un invent mostrat per nanoCoolers, companyia basada a Austin, Texas, que fa alguns anys va desenvolupar un sistema de refredament basat en un metall líquid amb una conductivitat tèrmica major que la de l'aigua, constituït principalment per Gal·li i Indi. mai va aconseguir una etapa comercial.
3. Refrigeració Termoelèctrica (TEC)
- Utilitza l'efecte Peltier per crear un flux tèrmic a través de la unió de dos materials diferents, com a metalls o semiconductors tipus P i N. Un refrigerador o escalfador Peltier o una bomba de calor termoelèctrica és una bomba de calor activa en estat sòlid que transfereix calor d'un costat del dispositiu a un altre oposant-se al gradient de temperatura, consumint per a això energia elèctrica.
4. Refrigeració per Heatpipes
- Un heatpipe és una màquina tèrmica que funciona mitjançant un fenomen anomenat “convecció natural”. Aquest fenomen, derivat de l'expansió volumètrica dels fluídos, causa que en escalfar-se els fluídos tendeixin a fer-se menys densos, i viceversa
Freqüencia de treball del nucli dels processadors
Core Duo(x2): 1,06 GHz a 2,50 GHz
Core 2 Quad(x4): 2,00 GHz a 3,00 GHz
Core i3(x2) (4 Threads): .2,50 GHz a 3,60 GHz
Core i5(x4): 3,6 Ghz
Core i7(x4)(8 Threads): 2,66 GHz a 3,33 GHz
martes, 25 de octubre de 2011
BIOS
La BIOS és un petit programa, que normalment és a un xip ROM (PROM, EPROM, CMOS o Flash) que és a alguns circuits impresos, principalment plaques base o controladores SCSI. Normalment està programat en llenguatge assemblador. A més, controla l'engegada de l'ordinador i fa la comprovació i detecció inicial de dispositius o POST (Power On Self Test).
Un xip BIOS també permet modificar a alguns paràmetres de la seva configuració mitjançant una interfície d'usuari com configurar el maquinari, configurar el rellotge del sistema, habilitar o deshabilitar dispositius... paràmetres que abans s'havien de fer al circuit imprès mitjançant jumpers. Com funciona la BIOS?
Un xip BIOS també permet modificar a alguns paràmetres de la seva configuració mitjançant una interfície d'usuari com configurar el maquinari, configurar el rellotge del sistema, habilitar o deshabilitar dispositius... paràmetres que abans s'havien de fer al circuit imprès mitjançant jumpers. Com funciona la BIOS?