Particions

Una partició de disc, en informàtica, és el nom genèric que rep cada divisió present en una sola unitat física d'emmagatzematge de dades.

Partició primària: Són les divisions crues o primàries del disc, només pot haver-hi 4 d'aquestes o 3 primàries i una estesa. Depèn d'una taula de particions. Un disc físic completament formatat consisteix, en realitat, d'una partició primària que ocupa tot l'espai del disc i posseeix un sistema d'arxius. A aquest tipus de particions, pràcticament qualsevol sistema operatiu pot detectar-les i assignar-los una unitat, sempre que el sistema operatiu reconegui el seu format (sistema de fitxers).
  
Partició estesa: També coneguda com partició secundària és un altre tipus de partició que actua com una partició primària; serveix per contenir infinitat d'unitats lògiques en el seu interior. Va ser ideada per trencar la limitació de 4 particions primàries en un sol disc físic. Només pot existir una partició d'aquest tipus per disc, i només serveix per contenir particions lògiques. Per tant, és l'únic tipus de partició que no suporta un sistema de fitxers directament.
 
Partició lògica: Ocupa una porció de la partició estesa o la totalitat d'aquesta, la qual s'ha formatat amb un tipus específic de sistema d'arxius (FAT32, NTFS, ext2,...) i se li ha assignat una unitat, així el sistema operatiu reconeix les particions lògiques o el seu sistema d'arxius. Hi pot haver un màxim de 23 particions lògiques en una partició estesa. Linux imposa un màxim de 15, incloent les 4 primàries, en discos SCSI i, discs IDE 8963.