Device:HDD
Vendor: SAMSUNG SPC
Size:250.0 GB
LBA MODE: Supported
Block Mode: 16 Sectors
PIO Mode: 4
Async DMA: MultiWorld DMA-2
Ultra DMA: UIltra DMA-5
SMART Monitoring: Supported
lunes, 5 de diciembre de 2011
Particions
Una partició de disc, en informàtica, és el nom genèric que rep cada divisió present en una sola unitat física d'emmagatzematge de dades.
Partició primària: Són les divisions crues o primàries del disc, només pot haver-hi 4 d'aquestes o 3 primàries i una estesa. Depèn d'una taula de particions. Un disc físic completament formatat consisteix, en realitat, d'una partició primària que ocupa tot l'espai del disc i posseeix un sistema d'arxius. A aquest tipus de particions, pràcticament qualsevol sistema operatiu pot detectar-les i assignar-los una unitat, sempre que el sistema operatiu reconegui el seu format (sistema de fitxers).
Partició estesa: També coneguda com partició secundària és un altre tipus de partició que actua com una partició primària; serveix per contenir infinitat d'unitats lògiques en el seu interior. Va ser ideada per trencar la limitació de 4 particions primàries en un sol disc físic. Només pot existir una partició d'aquest tipus per disc, i només serveix per contenir particions lògiques. Per tant, és l'únic tipus de partició que no suporta un sistema de fitxers directament.
Partició lògica: Ocupa una porció de la partició estesa o la totalitat d'aquesta, la qual s'ha formatat amb un tipus específic de sistema d'arxius (FAT32, NTFS, ext2,...) i se li ha assignat una unitat, així el sistema operatiu reconeix les particions lògiques o el seu sistema d'arxius. Hi pot haver un màxim de 23 particions lògiques en una partició estesa. Linux imposa un màxim de 15, incloent les 4 primàries, en discos SCSI i, discs IDE 8963.
Partició primària: Són les divisions crues o primàries del disc, només pot haver-hi 4 d'aquestes o 3 primàries i una estesa. Depèn d'una taula de particions. Un disc físic completament formatat consisteix, en realitat, d'una partició primària que ocupa tot l'espai del disc i posseeix un sistema d'arxius. A aquest tipus de particions, pràcticament qualsevol sistema operatiu pot detectar-les i assignar-los una unitat, sempre que el sistema operatiu reconegui el seu format (sistema de fitxers).
Partició estesa: També coneguda com partició secundària és un altre tipus de partició que actua com una partició primària; serveix per contenir infinitat d'unitats lògiques en el seu interior. Va ser ideada per trencar la limitació de 4 particions primàries en un sol disc físic. Només pot existir una partició d'aquest tipus per disc, i només serveix per contenir particions lògiques. Per tant, és l'únic tipus de partició que no suporta un sistema de fitxers directament.
Partició lògica: Ocupa una porció de la partició estesa o la totalitat d'aquesta, la qual s'ha formatat amb un tipus específic de sistema d'arxius (FAT32, NTFS, ext2,...) i se li ha assignat una unitat, així el sistema operatiu reconeix les particions lògiques o el seu sistema d'arxius. Hi pot haver un màxim de 23 particions lògiques en una partició estesa. Linux imposa un màxim de 15, incloent les 4 primàries, en discos SCSI i, discs IDE 8963.
Logical block addressing
LBA és un mètode d'adreçament particularment simple. Els blocs són numerats segons un índex, sent el primer bloc LBA 0, el segon LBA 1, i així successivament. Aquest mètode succeeix a altres sistemes anteriors que exposaven els detalls físics de les unitats d'emmagatzematge al programari directament, amb els riscos que això comporta.
viernes, 2 de diciembre de 2011
SATA
Serial ATA o S-ATA (acrònim de Serial Advanced Technology Attachment) és una interfície de transferència de dades entre la placa mare i alguns dispositius d'emmagatzemament, com pot ésser el disc dur, o bé d'altres dispositius d'altes prestacions que encara s'estan desenvolupant..
Estandar ATA
(Integrated Drive Electronics) connector estàndard per als discos durs dels PC. Electrònica d'unitats integrades. Disc dur que conté un controlador incorporat. Les unitats IDE s'utilitzen àmpliament en computadors personals. La unitat es connecta a través d'un cable de tipus cinta plana de 40 línies a un adaptador d'ordinador central IDE (sovint anomenat controlador)
